bandera catalana banderaEspa bandera anglesa
vinos de calidad productes gourmet experiencia y sabor cata de vino precio y calidad productos de proximidad sabor de la tierra de la tierra a la mesa de la tierra a la mesa de la tierra a la mesa de la tierra a la mesa de la tierra a la mesa

Quins aspectes cal conèixer per triar un vi?:

 

El vi, i en especial el negre, és una de les begudes més naturals del món després de l’aigua. Simplement deixant que un raïm maduri perquè fermenti sense necessitat de química ni substàncies addicionals. El vi, era la beguda més sana que hi havia a l’Europa Medieval, tant que es feia servir per combatre el tifus i de fet, era comú afegir-ne una mica a l’aigua per purificar-la.

 

És aquí on recau la raó per la que metges i investigadors relacionen la part natural del vi amb beneficis en la salut, com contrarestar la hipertensió, cuidar del cor, mantenir el pes i digerir millor el menjar.

 

El preu d’una ampolla de vi, no és necessàriament un indicador directe de la seva qualitat, és a dir no sempre més car vol dir millor. El cost real d’una ampolla de vi, respon molt directament als següents conceptes:

 

• Cost dels diferents materials utilitzats, com són suro, ampolla, tipus d’etiqueta, etc.

• Zona geogràfica

• Tipus de tracte en el creixement i desenvolupament de la vinya (manual, amb sol vegetal, etc.)

• Producció del cep

• Temps i forma de producció del vi al celler (envelliment en botes noves o de segon vi, tipus de fusta de les botes, etc).

 

Tot això, ens porta a fer entendre que un vi jove, no és millor ni pitjor que un criança, és diferent.

 

Què en podem dir del sabor i l’aroma? Doncs que com a elements sensorials, són molt subjectius de cadascú.

 

Així com en un vi blanc s’aprecia un cert grau d’acidesa a més de ser afruitat i frescor al paladar, en els vins negres, no es busca un grau d’acidesa elevada, malgrat que aquesta ajudi a mantenir el vi més temps.

 

En qualsevol cas, un vi no ha de tenir aromes florits o rancis, molt menys si es tracta d’un vi jove. En un gran vi, veurem reflectit a la copa un aspecte de cada etapa de la seva elaboració: una nota pròpia de la vinya d´on prové, un aroma del tipus de raïm, un toc floral i afruitat, propis de cada varietat de raïm, i l’aroma típic de la fusta on ha envellit. Tot amb un únic objectiu:  entusiasmar a qui el prova i convidar-lo a prendre un altre glop.

 

Un altre aspecte força important en la degustació d’un vi, que sovint porta a diferents interpretacions, és la temperatura òptima a que s’hauria de servir cada vi. Sense intentar ser extremadament acurats, si que hauríem de tenir en compte que els vins blancs sense criança en fusta, haurien d’estar al voltant dels 10ºC, mentre que si són de criança millor a l’entorn del 12ºC. Pels negres més lleugers i joves, es recomana uns 12ºC, i pels negres amb criança és raonable servir-los al voltant dels 17ºC – 18ºC, i no a temperatura ambient com se sol fer.

 

La principal diferència entre un vi negre i un de blanc, és que el suc utilitzat per obtenir el vi negre inclou les pells, tiges i les llavors del raïm vermell o negres que són realment les que li donen el color i els tanins. Els vins blancs en canvi, poden ser de qualsevol color de raïm, ja que només el suc, que és de color clar, és el que s’utilitza (no porta tiges).

 

Encara que hi ha guies que intervenen per ajudar a triar un vi adequat, la millor i més important guia de totes és el paladar propi.

 

Molts vins, especialment d’empreses series, porten una contraetiqueta on s´indica els trets principals d’aquell vi. És força interessant llegir-los i comparar quan anem una mica perduts a l’hora d’escollir.

 

Finalment, alguns consells pràctics:

 

- Beure el vi i fins i tot agafar la copa també tenen la seva importància. La copa s’ha d’agafar pel peu per no escalfar el vi amb la ma. Abans de beure’l , s’ha d’olorar amb la copa parada i després agitar-la per oxigenar el vi i que deixi anar totes les seves aromes.

 

- Per una bona conservació s’ha de controlar la temperatura del vi de forma constant al voltant dels 16ºC i amb una humitat relativa sobre el 80%.

 

- No només és important el nom del vi si no també la seva conservació per preservar la seva qualitat.

 

- Si no disposem d’un celler adequat per conservar el vi o d’una cambra aïllada especial de conservació de vins, hem de tenir en compte que els vins joves són per consumir a curt termini, que els criança milloren en ampolla entre un i tres anys, i que els reserva es poden conservar més temps. Per cert, cal conservar el vi sempre en posició horitzontal i lluny de la llum.

 

- Les copes on s’ha de servir el vi són molt importants. Han de ser de cristall llis i translúcid.

 

- Com podem detectar els principals defectes d’un vi?

 

o Quan fa olor a humitat i a diari mullat vol dir que té un defecte en el tap de suro.

 

o Si el vi té bombolles o fa olor a cervesa o llevat indica que el vi ha patit una segona fermentació en l’ampolla al estar exposat a altes temperatures.

 

o Si un vi està oxidat, amb tonalitat ambre i olor a xerès, vol dir que ha estat en contacte amb l’aire, bé per haver estat emmagatzemat en posició vertical o per haver estat mal embotellat d’origen.

 

o L’acidesa volàtil o olor de vinagre prové de l’atac dels bacteris acetobàcter del vi que es desenvolupen quan el vi no s’ha conservat bé, o també en un vi embotellat, que ja no suporta més temps de conservació.